L'història de Ron Pujol
Les arrels marineres del Ron Pujol
Les anades i vingudes dels mariners catalans a les Antilles van marcar un abans i un després en la nostra cultura. Qui sap si, de no haver anat així, ara afegiríem un raig al cafè de després de dinar per fer-lo carajillu, o si cantaríem «La bella Lola» mentre fem un bon cremat a la sorra de la platja de Calella de Palafrugell.
Perquè sí, senyores i senyors, així va néixer el Ron Pujol, l’any 1818, quan els nostres mariners van tornar de la seva travessia a les Antilles. Allà van conèixer les havaneres i el rom, entre d’altres moltes coses, i cap de les dues els va deixar indiferents. Els van portar cap a casa amb tot l’entusiasme, i des de llavors, aquí ja no sabem (ni volem) viure sense.
El cremat, un plaer autèntic amb Ron Pujol
Quan va arribar a Catalunya, el rom es prenia de moltes maneres: a copes, barrejat amb cafè en el famós carajillu (que, qui sap, d’on ve?). Però el que mai faltava era un bon cremat de Ron Pujol per acompanyar l’havanera. Perquè amb el nostru rom, el cremat troba el gust idoni sense necessitat de licors ni massa canyella. Un bon raig de rom, i prou.
No cal res més, només una bona copa i la recepta secreta de cada un. Però si vols un cremat que mai falli, et direm un secret: el millor és fer-lo amb Ron Pujol. I no és perquè vulguem escombrar cap a casa, però és que no hi ha punt de comparació. Tan nostru, tan de sobretaula, tan d’havanera. Tan Ron Pujol.
